diumenge, 4 de desembre de 2011

Déu ser l'ÀNSIA, com diu l'amic Mota, de tirar...!

Déu ser l'ÀNSIA, com diu l'amic Mota, de tirar...!

Quan la gent anem a una àrea de les que en diem "recreativa", lloc que déu ser sinònim de "porquera", podríem dir, l'ànsia d'embrutar, sinònim de divertir-se, fa que la gent llance els envasos, les botelles, els brics de les begudes, etc. al llit del riu on hem anat a dinar amb la família. El curiós del cas és que als llocs d'esplai de cap de setmana hi ha contenidors grans ben visibles perquè la gent hi deposite còmodament les restes de la reunió amical o familiar. 
Per desgràcia, però, no és així, i si hem de caminar ni que siga uns pocs metres, doncs no, és massa complicat, no fóra cas que ens fallaren les cames: és més fàcil muntar la família al cotxe, arrencar el motor i en marxa llençar per la finestra una bossa plena de deixalles, o les botelles de cinc litres ara buides, que, clar, irremeiablement aniran a parar al riu.
Per acabar-ho d'adobar i de contaminar, que no cobren, ens queda l'alternativa de l'estiu, que serà el moment idoni per posar-nos potingues en la pell per no cremar-nos del sol i acabar de contaminar així les aigües, podent arribar fins i tot, ho advertixen els científics, a alterar el cicle reproductor dels milions de peixets que ens ajuden a oxigenar i sanejar les poques aigües superficials que ens queden, que en la major part de cequialets estan podrides de suportar tant de fem nostre.
En fi, paciència, diuen alguns. Finalment ens queda el pataleig de queixar-nos de la contaminació, de que si cada vegada més augmenten els casos de càncers, malalties pulmonars, de pell, etc.
Déu ser que això del Medi Ambient no ens preocupa gens ni miqueta, veritat: què més ens dóna, l'important són les bandes de música, la farra, les festes, els soparets amb els amics, els objectes restaurats dels museus, etc. Per a què preocupar-nos. Això del Medi Ambient està bé de vore-ho en un film d'Alaska i coses per l'estil, a casa no cal, perquè la casa és la nostra <<porquera particular>> i, com diuen els castellans, "En casa de naide no se meta naide, porque no sabe naide como está naide".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada