diumenge, 11 de desembre de 2011

Quan entre tots no fem els deures!!!!!?




Quan algú no fa els deures!!!!?

Però com és possible, com diu el senyor Mota, que això estiga, ens atreviríem a dir, sense vigilància, en un lloc que tenim a un tir de pedra del casc urbà, no a les Galàpagos, amb un servei de recollida, els dimecres, d'objectes que no ens serveixen, prop d'un col·legi, etc?
Ja sabem que s'està molt bé prenent un cafenet amb els amics al casino Lliberal, o pegant una volteta per la nostra parròquia, o passejant simplement pel parc. Però quan el nostre passeget arriba fins a una petita zona com la Xopera, que comença a ser un lloc certament agradable, doncs, si tenim una mica d'amor propi, a molts ja se'ns comença a encendre la sang.
Si fem una xicoteta descripció de la ruta des que eixim del parc Salvador Castell, podríem escriure un llibre dels residus que hi comencem a trobar. Us en faré uns centimets: paquets de pipes, mocadorets blancs de paper, bosses de plàstic, brics de beguda, excrements de gossos els amos dels quals no els arrepleguen, segurament perquè consideren que l'acte d'arreplegar és una baixesa, no sé.
Ens enfilem ara cap a la passarel·la que va als Maristes i què hi trobem: pots de beguda, matalassos, cadires velles, sofàs, botelles, papers de plata, poals, mobles, papers, etc. Seguint el trajecte, al llarg del camí, apegats a la barana del riu, tornem a vore paperets de torcar les parts al gosset que hem tret a passejar, botelles de plàstic, de grans i de menudes, guants de collir esgarrats, més pots de cervesa, bosses de creïlles, paquets de tabac; després, als cremadors de les restes de poda dels camps, els propietaris hi llancen plàstics i botelles de cervesa de litre per a cremar-ho tot "ensemble", perquè si ho arreplegaren i ho dugueren als contenidors del poble, potser s'herniarien de l'esforç.
Una vegada arribats a la zona més natural de la Xopera, on podem arribar fins a tocar l'aigua, hi ha una llengua del riu on s'hi han dipositat: rodes de cotxe, com ho sentiu, més botelles de plàstic, sacs de plàstic, envasos de productes químics per adobar els arbres, caixes de plàstic de fruita, caixons de taronja de plàstic, de tots els colors, etc -.
Per acabar el plaent passeget, i per acabar-ho d'adobar, podrem prendre unes fotos il·lustradores del que diem al llarg de la barana apegada a les casetes d'Ulló, on seria impossible de relatar tot el que allí trobareu en el llit del riu: podríem fer-ne, si volíeu, un inventari, potser fóra interessant!
En fi, quan ja tingueu la sang ben calenta, podreu tornar a casa i pegar-vos una dutxa per refrigerar-vos, així us oblidareu una miqueta de com de porcs som els qui ens diem "civilitzats".



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada